Home > Article > No dualitat, la saviesa perenne

Espai Obert

No dualitat, la saviesa perenne

El Vedanta és un dels cinc Dárshanas o visions de l’hinduisme. l’Advaita és l’escola no dualista del Vedanta. L’experiència de la no dualitat és eterna i universal i l’escola Vedanta Advaita és la que la descriu amb major audàcia i profunditat. El pensament Advaita desborda tota classificació i no és possible reduir-lo als marges d’un sistema, escola, temps o lloc. De fet la no dualitat ha estat descrita per místics i savis en molt diversos contextos com són el budisme zen, el sufisme, el taoisme, el xivaisme i algunes formes de misticisme cristià.
El Vedanta Advaita és l’expressió d’una saviesa eterna basada en el coneixement directe i experiencial de la realitat última. No és un coneixement que s’aconsegueixi per la via del raonament sinó per la participació directa en la realitat. Es coneix alguna cosa quan s’és aquesta cosa. Els insights (fogonades de coneixement profund, directe i intuïtiu) dins de la meditació ens aporten aquest tipus de coneixement per identitat. La no dualitat no és una creença sinó una experiència, una forma de cognició. És per això que no té sentit explicar-la en termes de conceptes i idees. No farem doncs cap dissertació discursiva ni teòrica sobre l’Advaita. Tan sols ressaltarem alguns dels insights de no dualitat que poden aparèixer dins de la meditació i també en la nostra vida quotidiana.

Quan estem dormint i somiant, tot el que passa dins el somni és ben real mentre estem dormint. És real un somni? Si, dins del seu propi marc. Dins el “mode somni” un somni és real. En el “mode despert”, o millor dit, en el “mode pensar” un somni no és real. De la mateixa manera, en el “mode pensar” la realitat és ben real. Però quan estem dins  l’experiència de la meditació ens adonem que pensar és semblant a somiar. I que podem despertar del pensament igual que despertem del somni. Quan meditem fem petits “talls” al pensar, petits despertars del pensar. Experienciar el que hi ha en aquest tall o petit buit de pensaments és adonar-nos que hi ha una altra “mode”. Aquest nou mode és l’experiència de la no dualitat. Habitualment tenim tan sols una espurna de la no dualitat ja que és una experiència molt inestable en la majoria de persones. Però és suficient per canviar moltes coses. Quan la ment pensant s’aquieta, l’observador (el “jo”) desapareix i entrem en el “mode no dual” en el que no hi ha ningú nomenant la realitat, ningú conceptuant, describint-la, relatant, jutjant … hi ha només experiència pura. No sóc jo, és la consciència impersonal observant. Com pot haver-hi una consciència impersonal? Una consciència sense “jo”? Ho descobrim meditant. La consciència no està en nosaltres, nosaltres estem en la consciència.
La consciència no és una funció del cervell (la ciència ja està començant a corroborar-ho). Aquesta és la intuïció directa de la no dualitat, l’experiència que la meva naturalesa última és consciència pura, la intuïció de l’absolut. No hi ha separació entre l’observador i l’observat, entre atman i brahman, entre l’ànima individual i l’absolut. No hi ha dualitat pero si diversitat. No és alguna cosa en el que creiem perquè ho hem llegit en un llibre i ens ha convençut. És una intuïció directa de la realitat en la “manera no dual”. Ho coneixem perquè ho som. Tot és Brahman. Tot és consciència, energia ordenada. Tat Tvam Asi.

També et pot interessar Vedanta Advaita, passatges inspiradors

Marc Ribé

Back To Top