Home > Article > Consum d’algues i salut

Espai Obert

Consum d’algues i salut

Els vegetals marins figuren entre les formes de vida més antigues de la Terra. En el transcurs de l’evolució, els canvis en el seu ambient oceànic han estat relativament petits i degut a això han conservat la seva naturalesa simple. Tot i que les fulles, la tija i l’arrel varien de mida, la composició dels seus teixits és la mateixa. L’arrel no absorbeix aliment,  la seva funció és la de subjectar la planta. L’aliment l’absorbeix directament de l’aigua.
Totes les algues contenen clorofil·la i realitzen la fotosíntesi segons la quantitat i qualitat de llum disponible. En general, a més profunditat, on la llum penetra amb major dificultat les algues són de color vermell, les que creixen en aigües poc profundes són de color verd i en un nivell intermedi de profunditat, acostumen a ser marrons, encara que existeixen excepcions.

Les verdures marines contenen entre 10 i 20 vegades més minerals que les terrestres encara que totes dues aporten en grans quantitats tots els minerals que necessita el nostre organisme: calci, ferro, potassi, iode, magnesi i en menor quantitat, els anomenats oligoelements, que es necessiten en quantitats mínimes però sense els quals, certes funcions corporals no poden realitzar-se. Les algues no solen absorbir tanta contaminació com els peixos a causa de que allà on els nivells de contaminació són alts, simplement no poden créixer. Aquestes verdures marines contenen àcid algínic, una substància enganxosa que subjecta les seves cèl·lules de forma compacta, capacitant-les per viure en un ambient aquós en continu moviment. Està demostrat que aquest àcid pot combatre les toxines en l’organisme, permetent la seva eliminació per procediments naturals. Degut al seu contingut en minerals, les algues tenen un efecte alcalinizaste de la sang i depuren el nostre organisme. Són riques en vitamines A, B, C, D3, E, K i en menor quantitat la vitamina B12. També ajuden a dissoldre els greixos i eliminar mucositats que apareixen a causa d’un consum excessiu de carns i productes lactis.

El cultiu d’algues marines a gran escala podria tenir repercussions positives en l’ecosistema oceànic. Les algues poden contribuir a absorbir l’excés de CO2 en l’aigua del mar i els nutrients residuals de les piscifactories properes. A més, proporciona hàbitats saludables a les poblacions de peixos o de mol·luscs silvestres que d’altra manera es veurien amenaçades per la pesca.

Les algues se solen adquirir seques i solen augmentar considerablement la mida un cop remullades. La seva aplicació a la cuina és força versàtil i poden ser integrades pràcticament en qualsevol plat, des de sopes, brous, estofats, plats de verdures i proteïnes vegetals, fins amanides de tota mena, saltats amb pasta i cereals, postres … Fins i tot poden servir-fregides. Algunes varietats com ara la Dolça i la Wakame, poden ser consumides directament després del remull o sense remullar, triturándolas per preparar condiments sense necessitat de cuinar-les. Altres com la Kombu o Espagueti de Mar, necessiten cocció perquè resulten massa dures.

Entre les varietats més comunes d’algues trobem la Kombu que és una de les algues més riques en iode i en àcid glutàmic, substància que estova les fibres d’altres aliments (en particular les lleguminoses), reduint el seu temps de cocció i afavorint el seu sabor i digestibilitat; la Espagueti de Mar, que és especialment rica en ferro, mineral que afavoreix la correcta producció de glòbuls vermells i evita l’anèmia per deficiència dels mateixos en la sang; la wakame que és rica en calci i conté alts nivells de vitamines B i C; la Dolça que també és rica en ferro; la Nori que s’utilitza per als famosos sushis i entre les seves propietats destaca la d’afavorir la digestió.

Per afavorir-nos de les propietats que ens poden aportar les algues n’hi ha prou amb prendre regularment una petita quantitat de les mateixes (dues cullerades soperes al dia) incorporades com a ingredients o com a guarnició en els nostres plats. El consum d’algues s’ha de moderar en persones amb problemes d’hipertiroïdisme i també en persones que estiguin prenent certs medicaments anticoagulants.

Paula Souto

Back To Top