Home > Article > Què diantre és la Consciència?

Espai Obert

Què diantre és la Consciència?

Parlem molt de la consciència: Portar una vida conscient, expandir la consciència, el despertar de la consciència, menjar amb consciència, maternitat conscient, la consciència còsmica … Sabem realment de què parlem quan parlem de consciència?

Ser conscient vol dir adonar-se alguna cosa o conèixer alguna cosa. Ara mateix jo sóc conscient del soroll dels cotxes al carrer, de la sensació de fred als meus peus i de l’intent de buscar les paraules correctes per escriure aquest article. M’adono d’això, per tant sóc conscient.
El meu gat també s’ha adonat del soroll dels cotxes … llavors … per què diem que els animals no tenen consciència? I tant que la tenen! El que els animals no tenen és autoconsciència, és a dir, no són cosncientes que són conscients. Un exemple: Si estic pensant en un plat de llenties, el que hi ha a la meva consciència és “plat de llenties”. Si m’adono que estic pensant en un plat de llenties llavors el que hi ha en la meva consciència és “estic pensant en un plat de llenties”. És a dir, m’he adonat del meu propi pensament. Això és el que diferencia una persona d’un gat. I amb l’autoconsciència apareix el “jo”. El fet d’adonar-nos que pensem ens permet sentir el pensament com a algo propi. Llavors diem “és el meu pensament, és la meva consciència”.

La consciència no es pot ampliar ni expandir. La consciència sempre és la mateixa, és constant. No augmenta ni disminueix. El que es pot expandir és el camp de la consciència. Podem adonar-nos de més coses o de coses més interessants però la consciència que les coneix ni s’expandeix ni disminueix. És com l’espai que pot ser ocupat per diferents objectes mantenint-se constant.

Portar una vida constantment autoconscient seria insuportable, el summum del neuroticisme. Afortunadament hi ha molts moments en els que no som autoconscients i senzillament fluïm amb l’experiència. Quan el temps se’ns passa volant és perquè no som autoconscients, només conscients del que estem experimentant. Hi ha moments per fluir i moments per reflexionar.

L’autoconsciència (la consciència del pensament) és sempre retrospectiva. Quan ens adonem d’un pensament, aquest es talla i l’observem en el passat inmediat. L’autoconsciència mai és simultània al pensament.

Quan meditem treballem amb la consciència i amb l’autoconsciència. Si aconseguim dirigir l’atenció a la respiració de manera continuada estem en la consciència. Quan ens distraiem i el pensament se’ns emporta necessitem que aparegui l’autoconsciència a rescatar-nos i alertar-nos que estàvem pensant. Deixem anar el pensament, tornem a la consciència i altra vegada només hi ha l’experiència de la respiració sense cap “jo” autoconscient … quin descans. Descansem de nosaltres mateixos.

La consciència s’estén més enllà de la nostra ment. La consciència no és una propietat de la ment, és una propietat de l’univers (si, ho sé, si algun dels meus col·legues psicólogs està llegint aquest article pot ser s’estigui posant les mans al cap). Parlant en un sentit ampli, la consciència és un principi organitzador, és allò que ordena l’energia. Encara que aquest seria tema per un altre post.

Marc Ribé

Back To Top