Home > Article > Psicoteràpia o Meditació? Quina és més efectiva?

Espai Obert

Psicoteràpia o Meditació? Quina és més efectiva?

Què fem amb l’ego i la personalitat quan són causa de patiment? La psicoteràpia occidental i la meditació oriental tradicional tenen diferents propostes.

-La Psicoteràpia occidental treballa en l’estructura egoica per aconseguir una millor adaptació al medi i una autoestima més saludable. La psicoteràpia treballa en la ment analítica i discursiva utilitzant el llenguatge verbal i reflexiu. Quan anem al psicoterapeuta parlem molt.

-Les Tècniques de meditació orientals transcendeixen l’ego, van més enllà de la personalitat condicionada per habitar en l’espai del que sorgeix l’ego. La meditació utilitza la concentració en l’espai no verbal. Quan meditem no parlem.

Tornem a la pregunta que dóna títol a aquest post. Quin dels dos enfocaments és més efectiu?

És una pregunta que afortunadament avui dia ja no s’ha de respondre, més aviat pot dissoldre’s. I és que la meditació i la psicoteràpia ja s’han trobat, un feliç trobada. Per fer-ho cadascuna ha hagut de sortir del seu tancament i els seus prejudicis.

Les psicoteràpies clàssiques com la psicoanàlisi i la teràpia cognitiva clàssiques utilitzen enfocaments simbòlic-verbals, conceptuals i explicatius de la conducta obviant l’espai buit de presència i consciència pura en el que es produeix el pensament.
Afortunadament altres enfocaments com el transpersonal i l’humanista han incorporat a la psicoteràpia l’experiència no verbal, les eines contemplatives i una presència menys analítica i més experiencial. Són psicoteràpies que han trobat en el coneixement intuïtiu i holísitic (que parteix del silenci no conceptual) una eina poderosíssima de canvi.

D’altra banda, les escoles de meditació orientals tradicionals sovint han menyspreat l’ego i la personalitat condicionada. Els practicants de meditació d’aquestes escoles dedicaven tota la seva vida a aconseguir l’alliberament final, sovint aïllats del món o en comunitats destinades exclusivament a aquesta finalitat. És un error intentar traslladar aquestes metodologies dissenyades per a monjos i ermitans al nostre context occidental. Per als practicants occidentals actuals la meditació té una finalitat més modesta, més propera a la salut psicològica i no a l’alliberament final. Intentar obviar i menysprear l’ego i la personalitat condicionada no té molt sentit ja que vivim en ells la major part del temps. Un cop vaig escoltar a un presumpte mestre de meditació respondre a una persona deprimida que havia preguntat com gestionar la seva tristesa  “no et preocupis, la tristesa és tan sols una il·lusió”.
Afortunadament aquest tipus d’actitud que desprecia l’experiència egoica condicionada comença a ser minoritaria. Els nous enfocaments de la meditació respecten la personalitat condicionada i recullen les poderosíssimes eines que han desenvolupat les escoles tradicionals de meditació per utilitzar-les en el context actual i posar-les al servei de la salut, l’equilibri i l’autoconeixement de les persones.

La psicoteràpia i la meditació han començat a influir-se mútuament. Ara sabem que per arribar a l’experiència transcendent es necessita un ego saludable. I també que l’ego, per ser saludable, necessita de l’experiència transcendent. La psicoteràpia necessita de la meditació i la meditació necessita de la psicoteràpia.

Marc Ribé

Back To Top