Home > Article > Gestionar la Ira i l’Enuig

Espai Obert

Gestionar la Ira i l’Enuig

El monjo budista i escriptor Thich Nhat Hanh, al seu llibre La ira, el domini del foc interior ens proposa un mètode per gestionar l’emoció de la ira. En aquest post us resumeixo el mètode que ens proposa Thich Nhat Hanh.

Per començar a gestionar la ira no cal perdre mai de vista que qui sent i manifesta ira està patint. Sovint ens oblidem d’això, tant si som els que estem experimetant ira, com si som els que la rebem. Habitualment, quan considerem que algú ens ha provocat enuig diem o fem alguna cosa en resposta per fer patir l’altre amb l’esperança que disminueixi el nostre patiment. Però no funciona. Què podem fer per sortir d’aquest cercle viciós?

Si estàs sentint ira:

1-No serveix de res intentar reprimir, rebutjar o controlar la ira. Ens permetem sentir-la i en cap cas reprimim el sentir. El que no fem és reaccionar impulsivament al que sentim. Diferenciem, doncs, entre sentir i reaccionar al sentir. El primer pas és sentir i reconèixer el que està passant dins meu, reconèixer la ira.

2- Si la meva casa està cremant-se, el més urgent és intentar apagar el foc i no arrencar a córrer darrere del que crec que l’ha incendiat ja que la meva casa es cremarà mentre corro darrera del suposat incendiari. Cuando estiguis enfadat i ple d’ira no diguis ni facis res, perquè qualsevol cosa que diguis o facis empitjorarà més la situació. El més adequat és tornar a tu mateix i tenir cura de la teva enuig. Quan algú et faci patir, torna a tu mateix i tingues cura del teu sofriment. No vagis cap a fora, ves cap a dins.

3-Sovint el més útil és separar-te físicament de la persona sobre la que estàs projectant el teu atac d’ira. Cal tenir en compte que la ira té una energia molt potent que roman activa durant unes quantes hores. No tornis a veure’t amb aquesta persona fins que el teu enuig hagi desaparegut completament. Necessites que passin 48 hores.

Així doncs, tingues en compte que, quan la ira ja t’ha posseït, l’única manera de no empitjorar la situació és separar-te de la persona perceptora del teu enuig.

4- La ira és una zona d’energia i el millor que podem fer per gestionar-la és generar una altra zona d’energia que l’abraci i la cuidi. I ho fem amb l’energia de la consciència. La enegía de la consciència té cura de l’energia de la ira: “estimada ira, se que hi ets, m’estic ocupant de tu”. No és el bo lluitant contra el dolent, és una energia cuidant d’una altra. La ira és un nadó que brama, pateix i plora. Tu ets la mare del nadó. Bressolar i abraçar al nadó el calmarà. No reprimim ni combatem. Reconeixem, abracem i tranquil.litzem. No lluitem dins nostre creant un bàndol bo i un bàndol dolent.

Entrar en contacte amb la nostra respiració ens pot ajudar en aquest pas. Sentim l’aire entrant i sortint i atenem les sensacions del cos. Encara que siguin desagradables, restem en contacte amb les sensacions fins que la respiració comenci a calmar-les de manera natural. “Inspirant veig la ira actuant, expirant tinc cura d’ella”.

5- Sovint la consciència ens permetrà veure que potser la ira ha sorgit a causa d’alguna percepció errònia en la nostra recepció dels missatges dels altres. De fet, el causant del nostre sofriment és la ira que hi ha en nosaltres. L’altra persona és només una causa secundària. La major part de les vegades la ira neix d’una percepció errònia que alimenta la llavor d’ira que hi ha en nosaltres. Crèiem que l’altra persona desitjava fer-nos patir i ferir-nos però no era així. Així doncs, encara que creguem que estem segurs que ens volien fer patir, hem de comprovar-ho de nou, hem de posar en dubte la nostra recepció del missatge. Quan la comprensió està present, la ira desapareix per si sola. Quan entenem la situació de l’altra persona, la còlera desapareix.

6- Aprenent a gestionar la ira aprenem a cuidar el nen ferit que hi ha al nostre interior. El meu estimat nen ferit, sóc aquí per tu, a punt per escoltar-te. Si us plau, explicam el teu patiment, mostreu-me tot el teu dolor. Sóc aquí, escoltant-de debò “. Cada dia podem visitar una estona al nostre nen. Tots tenim aquest nen ferit a l’interior reclamant la nostra atenció. Un nen que quan no tenia recursos va ser agredit, o no va ser estimat com necessitava, o es va sentir terriblement sol … Si no li fem cas pot manifestar-se en forma d’atacs d’ira. Així doncs, tornem a ell una estona cada dia, ens fem conscients d’ell i el cuidem.

7- Per gestionar la ira, també canviem la nostra relació amb les persones que habitualment pateixen la nostra ira com els nostres fills, pares o parella. Quan pateixis, explica a la persona estimada que estàs patint. “Amor meu, estic enutjat. Estic patint i necessito que ho sàpigues “. L’única condició és dir-li-amb serenitat i d’una manera afectuosa. Fes-ho el més aviat possible, sense ocultar més de quatre hores la ira o el sofriment que sents. Però si el termini de temps està a punt d’acabar i encara no t’has calmat, escriu el que sents. Redacta una «nota de pau», un missatge de pau. Dóna-li la carta o envia-li i assegura’t que la rebi abans que hagin transcorregut vint hores. És una cosa molt important. Si et compromets a canviar les coses, pots anar més lluny encara, afegir una altra frase quan donis a conèixer a l’altra persona que estàs patint i dir: “Estic fent tot el que puc”, la qual cosa vol dir que et contens per no actuar. La tercera frase segueix a les anteriors de forma natural: Si us plau, ajudeu-me, necessito la teva ajuda”.

8- Encara que estiguis ple d’ira el sol acabarà per sortir, saps que tens capacitat d’estimar encara que en aquest moment no es manifesti.

Si estàs rebent la ira d’una altra persona:

La ira és emoció carregada d’energia que és dirigeix cap a Fora. La ira te forma de queixa i culpa l’altre del propi patiment. No és agradable rebre-la. Si ets capaç d’escoltar compassivament en silenci a una persona que està plena d’ira durant una hora, alleugeriràs molt el seu patiment. Escolta amb l’únic objectiu que pateixi menys. Encara que t’estigui atacant verbalment no reaccionis a la seva ira amb la teva ira; encara que estigui equivocat no la corregeixes. Només pots actuar així si et sents prou protegit amb la teva compassió. En cas contrari, si no pots escoltar-la amb compassió, separa’t físicament d’aquesta persona. Aquest punt és molt important. En cap cas fingeixis que escoltes amb compassió si no ho estàs fent realment. Si estàs a punt de perdre la calma i la serenitat, separe’t físicament de la persona que està llençant la seva ira damunt teu. Per ser compassiu has de ser conscient que el teu interlocutor també està patint, no només tu. No l’ interrompis per a corregir-lo encara que sàpigues que està equivocat. Si has de  corregir alguna cosa perquè el teu interlocutor carregat d’ira va fa apreciacions sobre tu amb són incorrectes, fes-ho passats uns dies.

Marc Ribé

Back To Top