Home > Article > Petita Guia pràctica dels principals tipus de Meditació

Espai Obert

Petita Guia pràctica dels principals tipus de Meditació

Pels que voleu aprendre a meditar us presentem una petita guia pràctica de les principals escoles i tècniques de meditació amb presència al nostre país. Què proposa cada escola, quins formats de pràctica ofereixen i què podem esperar de cadascuna.

Índex

-meditació Vipassana

-meditació Zen

-La Escola Tibetana o Vajrayana

– Meditació Atma Vichara i l’escola Vedanta Advaita

-Moviments O Danses Sagrades de Gurdjieff

-meditació transcendental

-Meditaciones Dinàmiques d’Osho

-Mindfulness

Com que s’entén la Meditació a Espai Obert

Meditació Vipassana

Vipassana significa “veure clar” o “veure la realitat tal com és” i es refereix a la fase de la meditació en la que es desenvolupa la capacitat d’observació i claredat de la consciència. L’aspecte previ a Vipassana i necessari perquè aquesta es produeixi és Samatha, la serenitat. La concentració ens dóna serenitat (Samatha) i l’observació ens dóna claredat o coneixement (Vipassana). La paraula Vipassana també s’utilitza per referir-se a les prinipales tècniques de meditació del budisme primari Theravada practicat principalment a Laos, Bamboya, Birmània, Tailàndia i Sri Lanka.

La versió Vipassana més popular a Occident és la meditació Vipassana segons la tradició Sayagyi O Ba Khin difosa principalment per SN Goenka (hi ha moltes altres escoles Vipassana no tan conegudes a Occident) El sr. Goenka era un acabalat industrial birmà, líder de la comunitat hindú al seu país. Després de curar les seves migranyes gràcies a la pràctica de Vipassana, va dedicar la resta de la seva vida a difondre aquesta tècnica.

El format de pràctica d’aquesta tècnica consisteix en deu dies de Retir de meditació intensiu. Són recessos sense concessions. Es practica molt, es menja poc encara que suficient, no es parla, ni es pot llegir, ni es permet cap altra distracció. Els recessos suposen deu dies de ruptura total amb el nostre estil de vida per viure com un monjo de la comunitat budista original de fa 2500 anys. Es proposa un budisme de missatge universal i allunyat de tot ritual. En aquests recessos es pot arribar a un estat de calma mental a l’estar totalment allunyats de la nostra vida habitual i de qualsevol problema. No obstant això, la tornada a la cotindianidad acostuma a suposar un contrast molt fort i de vegades una pèrdua gairebé immediata de la pau aconseguida en la retirada. La nostra vida transcorre en el dia a dia i és en el dia a dia on hem d’aprendre a estar en equilibri. Aquesta és un punt a tenir en compte . Als Retirs Vipassana estem envoltats d’altres persones però no hi tenim cap comunicació ni contacte. Necessitem la consciència en la nostra vida quotidiana ja que és on passem la major part del temps i els Retirs  Vipassana són un allunyament total de la quotidianitat. Aquest contrast tan exagerat sovint és difícil de gestionar. Malgrat això, són retirs molt recomanables.

En els recessos es practica unes 9 hores de meditació diàries acompanyades d’audició de xerrades gravades sobre els preceptes i pràctica del budisme. El primer pas són les prescripcions morals i de comportament (sila) que s’han d’observar amb rigor per no crear més sankharas o condicionaments mentals. Els sankharas són les reaccions mentals d’afecció o de rebuig al que ens passa que deixen empremta en el nostre interior convertint-se en la llavor de futurs patiments. Segons aquesta forma de budisme, l’objectiu de la meditació és purificar la ment erradicant la negativitats internes. Un cop s’aconsegueix no generar nous sankharas es treballa en purificar els que estan al nostre inconscient i afloren a través de les sensacions corporals. Això es fa a través de successius escanejos del cos en els quals es va desenvolupant la equanimitat. La sensació física és el punt clau de la tècnica ja que és on el desig i l’aversió comencen. El desig i l’aversió es es transformen amb el treball d’observació i equanimitat amb les sensacions corporals.

Meditació Zen

La meditació Zen o Zazen és la principal pràctica de l’escola zen del budisme Mahayana que es va desenvolupar a la Xina a partir del segle VI amb el nom de Chan. El budisme indi s’havia convertit en un interminable i redundant estudi i interpretació dels textos o sutres. En expandir-se cap a la Xina, el budisme es va impregnar del taoisme i de la mentalitat pràctica i senzilla dels xinesos. Això va significar un retorn a la contemplació directa i intuïtiva, deixant enrere la intel·lectualització i barroquisme indis. El Chan Xinès es va convertir en zen en passar a Japó a través del mestre Dogen i va arribar a Europa de la mà del mestre Deshimaru a mitjans dels anys seixanta del segle passat. A Europa l’escola Soto és la més coneguda.

Zazen es practica en Dojos (espais de pràctica) en sessions d’una hora alternant la pràctica diària amb recessos (Seshin) diaris de 3 dies o més. Els recessos Zen a Europa són relativament laxos comparats amb els d’altres escoles ja que es permet parlar, fumar i beure alcohol (tot i que aquesta pràctica incompleix el precepte budista de no intoxicar el cos).
La pràctica de zazen està embolcallada en el ritual, llenguatge, textos (sutres) i maneres japonesos. Quan un entra en el zen pot tenir la sensació que està jugant a ser japonès i que en lloc de practicar el “aquí i ara” estar practicant el “allà i llavors” ja que els kusen parlen cop i un altre d’històries de monjos del Japó antic.

Pel que fa a la tècnica, l’escola Soto, la més coneguda a Occident, no treballa amb koans que són propis de l’escola Rinzai. El Soto es dóna molta importància a la pràctica de la meditació asseguda i això és un aspecte força interessant del Zen, el fugir de la filosofia i la intel·lectualització i centrar-se en la pràctica que és d’estructura simple (encara que no fàcil). En el zen la saviesa no s’adquireix amb la ment racional i analítica sinó a través del contacte directe amb l’aquí i ara. Acostumats a cercar paradisos artificials, Zazen té una puresa i senzillesa que ens despulla de tot artifici i ens deixa asseguts a la realitat de manera tan directa que de vegades ens costa adonar-nos que no hi ha res més que això, que això és tot, que el despertar és la pròpia pràctica. Shikantaza.

S’emfatitza la postura de Padmasana o Loto en completa immobilitat, la concentració en la respiració i deixar anar el pensament.
També és important l’actiud Moshutoku en la qual no es busca cap profit, no es persegueix cap guany. Perseguir una meta durant la pràctica és una de les principals trampes de la meditació i Moshutoku és una cosa que sempre cal tenir en compte durant la pràctica, independentment que si estem fent Zazen o qualsevol altre tipus de Meditació.

L’escola Tibetana o Vajrayana

El Budisme Vajrayana, Budisme Tàntric o Budisme Tibetà és una extensió del budisme Mahayana que es practica al Tibet, Butan, nord de l’Índia i el Nepal. Tot i que els seguidors d’aquesta escola representen només un 6% dels budistes, és l’escola més coneguda i difosa a Occident on ha desplegat una extensa xarxa de botigues de venda de parafernàlia religiosa, centres, temples, associacions i presència en els mitjans de comunicació. Hi ha diverses escoles dins el Vajrayana: La Nyingma, la Kagyu, la Shakya i la Guelug (a la qual pertany el Dalai Lama).

El budisme Mahayana va introduir la figura del Bodhisattva com una persona realitzada que està en la via budista i que renuncia a l’il.luminació  definitiva per ocupar-se primer del sofriment dels altres. El més conegut és Avalokitesvara o Buda de la gran compassió, l’última encarncación del qual és el Dalai Lama. La creença en la reencarnació ( o potser l’hauríem d’anomenar palingènesi)  és prebúdica, el Buda històric no va deixar gens clar respecte a la reencarnació, mantenint-se sempre en l’ambigüitat en aquest tema. El Budisme Tibetà i també altres escoles budistes van incorporar aquesta creença tan polèmica dins el propi budisme.

Les pràctiques de meditació tibetanes estan farcides d’elements esotèrics, simbòlics, ritualistes i màgics pel fet que el budisme va integrar la religió animista Bon, autòctona del del Tibet i prebúdica.
Més enllà de la simpatia que desperta el poble tibetà per la seva situació política, quan un occidental entra al laberint de pràctiques meditatives tibetanes buscant una mica de serenitat i equilibri pot sentir que no està en el lloc adequat davant el desplegament de conceptes, cerimònies, deïtats i rituals tibetans. Les pràctiques inclouen cant de mantres, visualitzacions, postracions, pensament positiu i meditacions com Mahamudra, Rigpa o Dzogchen.

El Vajrayana considera que hi ha diversos nivells de pràctica budista i que només a la seva escola es pot accedir al tercer nivell de pràctica. Aquest tercer nivell consisteix a desenvolupar la immunitat al verí mitjançant la ingestió assenyada del mateix. Aquest és el camí seguit pel budisme Tàntric o Vajrayana, que transmuta els verins en Amrita, el suc de la vida, el nèctar de la nostra autèntica naturalesa. És evident que, per poder assimilar realment el verí i dur a terme aquesta mena de transmutació, es necessita molt entrenament i preparació. Aquesta és, precisament, la funció de la meditació.

L’escola Tibetana de meditació part d’uns coneixements molt precisos de la psicologia humana i ofereix un gran ventall de tècniques amb les que treballar. Aquestes tècniques estan molt ritualitzades, plenes d’elements religiosos i sovint són de caràcter esotèric. Per practicar-les cal acceptar tota la comsogonia, llenguatge i conceptulaizació tibetanes.

Meditació Atma Vichara i la tradició Vedanta Advaita

El Vedanta és una de les sis darshanas o doctrines hinduistes. El Vedanta Advaita és una escola dins el Vedanta creada per Shankara al VIII que segueix totalment vigent a través de mestres contemporanis orientals i també occidentals.

Advaita significa absència de dualitat i concep tot el que existeix com una totalitat sense separacions. Atman (l’ànima individual) i Brahman (Déu o l’absolut) són no diferents i formen una totalitat no fracturada.  Tat Tvam asi  “tu ets allò”  o Atman és Brahman. Pel que fa al procés del coneixement Advaita emfatitza la no diferència entre l’observador i l’observat. Aquesta és, de fet, experiència en la pràctica de la meditació quan es produeix la fusió entre l’observador i l’observat (l’objecte de meditació) causa de la retirada de l’ego conceptualizador que habitualment es projecta sobre els objectes observats enterbolint la realitat no dual.

El format de pràctica de l’Advaita és el Satsantg, trobades entre mestre i els seus seguidors en les que es donen xerrades, els alumnes plantegen preguntes, es fan meditacions i es llegeixen textos.

Ramana Maharshim, el mestre Advaita contemporani més conegut, va proposar la pràctica de meditació Atma Vichara o autoindagació de la naturalesa del jo. Aquesta pràctica no s’ha de confondre amb una autoanàlisi o una introspecció psicològica. Atma Vichara es refereix a la consciència coneixedora que hi ha darrere la ment i de l’ego, allò que coneixent-ho, tot es torna conegut. Així Atma Vichara té com a eix la pregunta “qui sóc jo?” I consisteix en una reorientació de l’atenció des de les experiències, a l’experimentador;  des dels pensament, a la font de la que brollen; des dels continguts canviants de la consciència, a la consciència pura en si. A aquesta consciència pura hi arribem rebutjant el que no som, una metodologia negativa que l’Advaita denomina Neti-Neti, ni això ni allò. L’ésser o sí mateix real és l’única cosa que existeix i ja és aquí en tot moment. No hi ha mètode, ni procés ni estratègia que ens pugui conduir a la realitat última doncs aquí en tot moment.

Un altre mestre molt interessant és Nisargadatta Mahjaraj i el seu meravellós llibre que recopila els seus Satsang es diu “Jo sóc Això”. És un llibre senzill i alhora d’enorme profunditat, imprescindible.

Un altre autor contemporani és Mooji del qual hi ha multitud de vídeos molt recomanables disponibles a youtube. Mooji ens parla del mètode sense mètode, d’allò que ja és aquí en tot moment i per tant no cal perseguir-lo.

Sesha és el mestre que ha fet potser la millor explicació sobre el procés de la meditació de parla espanyola. ha escrit diversos llibres publicats i ve habitualment al nostre país a impartir seminaris i retirs de meditació. Sesha ens ofereix un mètode consistent en buscar l’espai buit entre els pensaments, al que ell anomena meditació interna (sense intervenció dels sentits). Cal dir que l’objectiu de la seva pràctica és aconseguir arribar a l’estat (potser hauríem d’anomenar procés) de no-dualitat. Aquest és un objectiu sens dubte ambiciós ja que com ell mateix ens adverteix, comporta un mínim de vint anys de pràctica intensiva i tot i així no hi ha cap garantia d’arribar-hi. Quan un entrem en algun grup de pràctica de meditació és important tenir clar quins són els objectius que es proposa aconseguir aquest grup i tenir clar si aquests objectius coincideixen amb els nostres.

Moviments o Danses Sagrades de Gurdjieff

George Gurdjieff va ser un mestre místic, filòsof, escriptor i compositor armeni que va viure entre els segles XIX i XX. Va ser un gran coneixedor i recopilador de les tradicions místiques tant d’Occident com d’Orient i va dedicar la segona part de la seva vida a transmetre els seus ensenyaments coneguts com el Quart Camí. Va compondre unes 200 peces musicals i va crear un conjunt de Danses i exercicis físics anomenats Moviments que són el seu principal llegat pel que fa a la pràctica del seu mètode per despertar a les persones de l’estat d’adormiment en el que es troben habitualment. Es va instal·lar a França on va crear l’Institut per al Desenvolupament Harmònic de l’Home i va aconseguir reunir un bon nombre de seguidors.

Les Danses de Gurdjieff no són danses en el sentit que donem habitualment a aquesta paraula. No hi ha en elles cap improvisació, espontaneïtat o expressivitat. Són una sèrie de moviments precisos que es practiquen en grup en perfecta sincrinizació i que s’ensenyen incidint en mantenir l’atenció desperta en tot moment. És un treball concentratiu que s’assembla més als moviments del Tai Chi que a la dansa expressiva de la Biodansa o els Cinc Ritmes, per posar dos exemples.

L’objectiu és trencar l’automatisme i despertar a la nostra realitat interna i externa al mateix temps. Gurdjieff pretenia una consciència simultània cap a l’interior i cap a l’exterior. Els Moviments tenen també com a objectiu el reequilibri de cos-ment-emocions i un ordre en les seves funcions. Es pretén passar d’una sensació de consciència ordinària, fragmentada i sovint il·lusòria, a una vibració central a la que podem anomenar “una sensació de si mateix”. Al principi, l’únic problema que sorgeix treballant amb els Moviments és el adoptar la postura correcta i la successió de gestos i desplaçaments que van amb ells. En una segona etapa es pretén arribar a la qualitat més refinada d’atenció cap a la sensació d’un mateix com un tot i la desidentificació amb les interferències de la ment. Tan aviat com l’activitat es torna automàtica, és a dir, tan aviat com un Moviment es torna conegut, l’instructor passa a un altre moviment.

Meditació transcendental

Tècnica creada pel guru indi Maharishi Mahesh Yogui a mitjans dels anys 50. Mahesh  va aconseguir expandir la seva organització pel món, especialment pels Estats Units associant-se a personalitats públiques com George Harrison o David Lynch. A l’Índia Mahesh és pràcticament desconegut.

La pràctica de la meditació transcendental es desenvolupa en dues fases que es van alternant, en una es deixa vagar la ment lliurement i en l’altra es repeteix un mantra en Sànscrit. El mantra és transmès per un instructor de l’organització al meditador novell que ha de mantenir en secret la resta de la seva vida. La transmissió del mantra costa uns 1.500 dòlars.

L’organització recomana de quinze a vint minuts de pràctica cada dia assegut còmodament en una cadira o sofà. Segons Bob Roth, un dels professors més coneguts de MT, les virtuts d’aquesta tècnica son la seva senzillesa i el fet de no requerir esforç ni canvis en l’estil de vida del practicant. .
L’ organització entorn de la MT té una gran presència a Estats Units on ofereix programes en escoles, empreses, veterans de guerra, indigens o refugiats.

Meditacions Dinàmiques d’Osho

Osho va ser el mestre espiritual de la Nova Era per excel·lència, fundador del Ashram més gran del món, controvertit, proscrit en nombrosos països, provocador … Osho segueix tenint avui dia multitud de seguidors. Va donar un missatge d’amor i llibertat, utilitzaarrejantnt i b veritats de totes les tradicions místiques, contradictori i inexcate en molts temes, de vegades genial, vanitós, gran orador, col·leccionista de rolls royce, líder contracultural … Sens dubte Osho desperta simpaties i antipaties per igual. Alguns el consideren un geni i uns altres un frau.

Una de les principals pràctiques que ens va deixar van ser les Meditacions Dinàmiques, una barreja de treball catàrtic i meditatori. Hi ha diverses Meditacions Dinàmiques diferents però totes tenen una estructura molt semblant. Duren entre 45 i 60 minuts i tenen diverses etapes. Es comença amb algun tipus de respiració caòtica, després es passa a una etapa d’expressivitat, seguida d’algun moviment físic repetitiu i continuat que porta al cos al límit del cansament físic, després hi ha una etapa de quietud i finalment una dansa de celebració de la vida. En tot moment cal mantenir l’estat de testimoni respecte al que està passant. Són exercicis físicament exigents amb els quals es pretén arribar a un límit i traspassar-lo.

És un treball catàrtic i expressiu de descàrrega física immediata que pot ser útil en moments en què hi ha emocions que volen aflorar i no han estat descarregades.

Mindfulness

Mindfulness és un anglicisme que es refereix a l’experiència de mantenir la consciència desperta a la realitat present. Aquesta qualitat de consciència plean es desenvolupa en totes les tècniques i escoles de meditació. Així doncs, Mindfulness no és una nova tècnica de meditació ja que totes les tècniques que utilitza procedeixen del Budisme i del Ioga. No hi ha cap aportació original. Mindfulness és sobretot un format.

Jon Kabat-Zinn és el “creador” de Mindfulness.  Des de la Universitat de Massachusetts va desenvolupar programes de reducció de l’estrès basats en les tècniques clàssiques de meditació, programes que van resultar molt reeixits i que s’han implantat de manera massiva als Estats Units. Les tècniques utilitzades provenen de les escoles clàssiques de meditació com són l’ escàner corporal de la meditació Vipassana, exercicis de consciència en els sentits externs, exercicis bàsics de Hata Ioga, atenció focalitzada en la respiració … Aquestes tècniques conegudes des de fa mil·lennis s’han incorporat a la psicologia occidental. Aquesta trobada entre Orient i Occident ha estat sens dubte molt profitosa i el seu futur és encoratjador. Les tècniques de meditació orientals i la psicologia occidental estaven condemnades a trobar-se i finalment està sent així.

Com entenem la meditació a Espai Obert.

La Meditació Espai Obert no és un nou tipus de meditació. Recollim l’herència del passat i proposem una pràctica actual per a desenvolupar serenitat, equilibri, autoconeixment i una experiència fluïda en el present. El nostre enfoc és senzill, integrador i no religiós.
Incloent la pràctica de Mindfulness o atenció plena, pretenem donar un pas més enllà i orientar la pràctica també a la comprensió i la gestió de les emocions, els condicionaments limitants i la vida psíquica. Per això és important la formació en psicologia del conductor de les sessions.

La meditació ens permet desenvolupar tres habilitats:

-La Concentració que ens aporta serenitat i equilibri.
-L’Observació que ens permet conèixer-nos a nosaltres mateixos.
-L’Equanimitat que ens ensenya a fluir en el present.

Una sessió de meditació consta dos períodes de 27 minuts amb un petit descans de 5 minuts entre els dos. Permetem escollir seure en un coixí, una banqueta o una cadira. Emfatitzem la postura corporal equilibrada amb l’espatlla estirada, la immobilitat i la respiració abdominal. Permetem experimentar meditant amb els ulls oberts o tancats. Guiem les meditacions en major o menor mesura depenent de la sessió.

Marc Ribé

Back To Top