Home > Article > Meditació Concentrativa vs. meditació Receptiva

Espai Obert

Meditació Concentrativa vs. meditació Receptiva

La pràctica de la concentració i la pràctica de la receptivitat (la seva polaritat complementària) són d’igual importància per al desenvolupament d’una vida en plenitud. Podem classificar les tècniques de meditació segons desenvolupin un o altre d’aquests dos processos psicològics.

En la Meditació Concentrativa focalitzem l’atenció en un punt i excloem del nostre camp de consciència la resta d’elements potencials de la realitat. I cada vegada que ens adonem que ens hem distret tornem a aquest punt per estabilitzar-nos en ell. Això requereix intencionalitat, voluntat i un cert esforç. Aquest tipus de meditació porta al practicant a estats de profunda calma mental i absorció. El Ioga de 8 passos de Patanjali, els jhanas de Buda, o Zazen són tècniques de Meditació Concentrativa.

En la Meditació Receptiva desenvolupem una atenció oberta que no exclou cap element de la realitat present. L’atenció segueix desperta i sostinguda però està desfocalizada. No hi ha intencionalitat ni voluntat ja que són els estímuls que es presenten els que guien la meditació. És un estat d’atenció sense esforç (no fer cap esforç és senzill però no és fàcil). Aquest tipus de Meditació afavoreix els estats d’intuïció. Shikantaza, Dzogchen, o la “Choiceless Awareness” de Krishnamurti són tècniques de Meditació Receptiva, encara que la paraula “tècnica” no és del tot encertada ja que aquestes pràctiques són una mena les tècniques sense tècnica.
Sovint s’han presentat aquestes dues modalitats de meditació com a contraposades, com si la pràctica d’una exclogués l’altra. Això és un error.  També a vegades s’ha menyspreat la Meditación Concentrativa i s’ha intentat anar directament a l’experiència de la receptivitat. Examinem això. Tots els meditadors han viscut experiències semblants a aquesta: després un temps de Meditació Concentrativa asseguts en immobilitat, ens aixequem, sortim a l’exterior i tenim una experiència en la que percebem l’entorn de manera oberta i amb molta vivesa. Els sentits semblen estar més aguditzats, estem en calma, desperts, atents i receptius. És un estat (més aviat un procés) desfocalizat i de plenitud. Potser no li donem aquest nom però això és la Meditació Receptiva. I l’experiència ens diu que per arribar-hi primer hem de practicar molta Meditació Concentrativa de la mateixa manera que un músic de jazz abans de tocar espontàniament des de la intuïció primer ha hagut de practicar molt des de la concentració, la intencionalitat i l’esforç.

Així doncs, per a la majoria de persones, el desenvolupament de la concentració és previ a la receptivitat. La Meditació Concentrativa i la Meditació Receptiva no són excloents, de fet, una porta a l’altra. I podem practicar les dues modalitats alternativament. Així ho fem en els nostres Retirs de Meditació practicant Meditació Concentrativa a la sala focalitzant en les sensacions corporals i Meditació Receptiva a l’exterior, passejant pel bosc, contemplant la posta de Sol o escoltant el cant dels ocells.

Marc Ribé

Anar a Retirs de Meditació

 

Back To Top