Home > Article > La respiració com a objecte de meditació

Espai Obert

La respiració com a objecte de meditació

A aquella part de la nostra realitat present que escollim per concentrar-nos i / o observar durant la meditació en diem objecte de meditació.

Utilitzar la respiració com a objecte de meditació té diverses implicacions interessants:

-Meditar en la respiració és meditar en la vida mateixa, sentint l’oxigen que ens alimenta moment a moment.
-Focalizarnos en la respiració literalment ens centra ja que aquesta es produeix en el centre del cos. També ens ajuda a mantenir el tronc dret i equilibrat ja que si ens encorvem l’aire no flueix fins a l’abdomen (en realitat, la part baixa dels pulmons).
-El recorregut de l’aire durant la respiració unifica els nostres tres centres vitals: el centre instintiu a les entranyes, el centre emocional al cor i el centre racional al cap. Prestar atenció a aquest recorregut ens permet harmonitzar en una mateixa direcció fer, sentir i pensar.
-Quan utilitzem la respiració com a objecte de meditació aquesta es converteix en la nostra mestra ja que ens ensenya a deixar passar els continguts mentals. Amb cada exhalació deixem anar l’aire de manera natural i sense esforç i l’atenció a aquest procés ens ensenya a fer el mateix amb els continguts mentals.
-Quan la respiració es calma amb cada inhalació sentim com si baixéssim al fons de l’oceà on tot està en calma i això facilita entrar en estats d’absorció meditativa (si practiquem la concentració).
-Es en el trajecte del recorregut de l’aire des del cap fins al ventre és on sentim les sensacions corporals emocionals, l’aspecte de l’experiència que ens permet l’aprenentatge de la gestió de les emocions (si practiquem l’observació).

Quan utilitzem la respiració com a objecte de meditació, si volem desenvolupar una atenció precisa i incisiva triarem com a objecte d’atenció algun punt concret i reduït del recorregut de l’aire i prestarem atenció a aquest punt moment a moment. Els dos punts clàssics són l’interior de les aletes de les fosses nasals i el tanden o hara a l’abdomen (tres dits per sota del melic). Personalment prefereixo aquest últim punt per estar més a prop de terra i més lluny del cap (que és on acostumem a situar la ment pensant). A més el tanden és un veritable centre energètic i d’equilibri del cos. També podem practicar una atenció més oberta atenent globalment a tot el recorregut de l’aire entrant i sortint.

Observar amb equanimitat tot el que passa en aquest univers que va del nas a l’abdomen és una aventura per a la que no necessites comprar cap bitllet, està sempre amb tu, al teu abast.

Al post Com Meditar I expliquem com resiprar durant la pràctica i al post Comptar respiracions i utilitzar mantres expliquem com utilitzar el compteig i els mantres.

Marc Ribé

Back To Top