Home > Article > Gestionar la por i l’ansietat

Espai Obert

Gestionar la por i l’ansietat

Les emocions són útils per a relacionar-nos i adaptar-nos al medi en el que vivim. No hi ha emocions bones ni emocions dolentes encara que algunes d’elles, com la por, tenen “mala premsa”. Les emocions ens impedeixen viure amb plenitud només quan les reprimim o quan ens quedem penjats d’elles, és a dir, quan brillen per la seva absència o quan tenen una presència excessiva.
La por és l’emoció encarregada d’activar-nos i preparar-nos per atacar o sortir corrent (també per inhibir en alguns casos) davant un possible perill. Si no existís la por no hauríem sobreviscut com a espècie en aquest planeta. Com que ja no vivim a la sabana africana i la nostra integritat física no acostuma a perillar, ara les nostres pors són psicològiques, la majoria d’elles imaginàries. Ja no tenim por que ens mengi un lleó, ara tenim por a no ser capaços, a fer el ridícul, a que no ens estimin…
La por només pot aparèixer quan la ment es projecta al futur i anticipa el que succeirà. Quan estem en el present no existeix la por. Per això durant la meditació, quan la ment deixa de projectar-se al futur i ve a on és el cos, no existeix la por.
L’ansietat flotant es produeix quan ja no hi ha cap perill objectiu però l’activació del cos es dispara igualment i a més es torna crònica. Llavors vivim en aquest estat constant d’alerta, d’excitació i lleugera hiperventilació.
La clau per gestionar la por és la següent: l’activació psicofísica a la que anomenem estrès, només es dispara després que haguem fet una valoració cognitiva de la situació i l’haguem qualificat com perillosa. És a dir, perquè s’activin totes les respostes biològiques automàtiques d’estrès en el cos, prèviament la ment ha d’haver interpretat la situació com a perillosa. Aquesta valoració mental és decisiva i diferent en cada persona. És en aquest punt que tenim marge d’acció ja que aquesta valoració està condicionada en gran mesura pels esdeveniments que ens hagin ocorregut en el passat en situacions semblants, especialment quan érem nens. Així doncs, en la por hi ha un viatge al futur (anticipació) i una resposta condicionada pels nostres aprenentatges del passat.
En la mesura que aconseguim valorar la situació com a quelcom fresc que està passant en el present (en el que tinc recursos d’adult) i no projectem sobre d’ella situacions passades (en què no tenia recursos perquè era un nen), serem lliures de respondre adequadament sense que es dispari l’activació d’estrès si no és necessària.
La por està estretament relacionada amb l’intent de control que pretenem exercir sobre les nostres vides. En les nostres preocupacions (que sovint ens causen insomni) acostuma a haver-hi una creença de fons una mica ingènua. És la creença que tot el que ens passa a la vida depèn de nosaltres, que podem controlar la nostra vida. Hi ha un intent absurd de controlar-ho tot que ens porta a viure permanentment preocupats. Això es tradueix en una falta de lliurament, de confiança en la vida, no ens deixem portar.  Aquest és si dubte un tema controvertit en la nostra cultura basada en el voluntarisme individual en el que es premia l’intent constant d’intervenir en la realitat, de lluitar contra d’ella, de doblegar la naturalesa, de buscar sempre més i més comoditat fins l’absurd. Però aquest seria potser el tema d’un altre post.
Sens dubte la meditació, en la mesura que ens retorna una vegada i una altra al present, és una eina útil per aprendre a gestionar la por, l’ansietat i l’estrès.

Marc Ribé

Back To Top