Home > Article > El Pensament Positiu, una reflexió crítica

Espai Obert

El Pensament Positiu, una reflexió crítica

És curiós observar com quan els recursos naturals del planeta es comencen a esgotar, quan la idea del progrés indefinit ja no es sosté, és quan sorgeix amb força als Estats Units la psicologia positiva i la famosa “llei de l’atracció”. Quan tots els fets indiquen que el somni americà ja no es pot mantenir, apareix i es propaga la idea que si penses en positiu aconseguiràs tot el que vulguis. Sembla un últim intent d’aferrar-se al somni americà i de culpabilitzar amb cinisme als que no ho aconsegueixen amb l’argument que “no ho han desitjat amb prou força”.
La llei de l’atracció es basa en una il·lusió egoista i infantil: aconseguiré el que jo vulgui per a mi tan sols desitjant-ho intensament i concentrant-me en això. La realitat és que, afortunadament, l’univers no s’ha proposat concedir-me tots els meus capricis personals. L’univers no entén d’egos. I és que potser estem en aquest món per servir a l’univers i no a la inversa. Precisament quan podem transcendir una mica el nostre ego personal i sentir-nos units als altres i a l’univers, els nostres desitjos personals perden força. I augmenta la nostra sensació de plenitud.

Pel que fa a la psicologia positiva, per descomptat que pensar positivament és saludable. I per suposat que quan ens focalitzem mentalment en alguna cosa ens dirigim realment cap a aquesta cosa. Però també és veritat que la nostra vida psíquica està condicionada per impulsos, emocions, motivacions, necessitats i condicionaments que no es poden moldejar a voluntat pel nostre pensament voluntarista.  Són estructures psíquiques que provenen de la nostra genètica, o de la nostra ment inconscient (individual o familiar), o que s’han forjat durant la nostra infància, o que provenen d’estructures del nostre cervell reptilià fermament establertes. Creure que tot això pot es pot dirigir voluntàriament tan sols dient-nos a nosaltres mateixos  frases positives és no conèixer el funcionament de la psique. Si poguéssim ser positius i feliços tan sols proposant-nos-ho… ja ho seríem! Com bé assenyala Giorgio Nardone “El pensament positiu només funciona quan les coses ja van bé. Però intenta dir-li a una persona deprimida que pensi en positiu”. Si hi ha conflictes interiors profunds no resolts, intentar canviar-los forçant-te a tenir pensaments positius és afegir frustració i encara més lluita al teu interior. Perquè reprimiràs impulsos que potser no són positius però que són reals, estan vius en tu i carregats d’energia. Al intentar tapar-los amb frases boniques, crearàs una escissió al teu interior, una lluita contra el que consideres negatiu. I en el psiquisme humà lluitar en contra d’alguna cosa alimenta aquest cosa. Intentar tapar amb una capa de paraules boniques una part de nosaltres mateixos que està viva i és real, senzillament no funciona.
El plaer i el dolor, l’alegria i la tristesa, la vida i la mort són part consubstancial de la nostra vida i ho seguiran sent. Les tècniques de meditació i autonconsciència no proposen reforçar encara més el pensament, això ens porta a més neurosis. I molt menys autoenganyar-nos. La proposta és conèixer-nos a nosaltres mateixos i contactar amb la nostra realitat. Quan sabem el que som podem agafar el nostre lloc a la vida.  La proposta és flexibilitzar el pensament (independentment de si és positiu o negatiu) i fer-lo menys tirànic, cosa que permet més espai i llibertat interior. L’espai i la llibertat interior no es creen omplint contínuament el nostre cap de pensaments. La proposta és contactar amb tot el nostre ésser amb equanimitat sense intentar manipular-lo amb el pensament. En resum, viure en plenitud tot el nostre ésser i gestionar adequadament les realitats consubstancials de la nostra vida com són el plaer i el dolor, l’alegria i la tristesa, la vida i la mort.

Marc Ribé

 

 

Back To Top