Home > Article > L’ego, enemic o aliat?

Espai Obert

L’ego, enemic o aliat?

L’ego no és una realitat absoluta, és una realitat psicològica relativa. Naixem sense ego i l’anem construint poc a poc quan som nens.
L’ego és el director d’orquestra de la nostra ment conscient, el que pren les decisions. S’encarrega de processar  la gran quantitat d’informació que arriba a la ment conscient, algo així com dirigir el tràfic en una gan  rotonda a la que arriben molts cotxes (informació) des de molts carrers. No tinguis cap dubte que intenta fer-ho el millor que pot. Treballa molt i es cansa. Necessita dascansar però no sap com fer-ho, igual que un nen hiperactiu. Al final intenta controlar-ho tot, s’extralimita en les seves funcions i acaba ocupant tot l’espai de consciència. El que era una eina útil pot acabar convertint-se en una presó. 

També s’encarrega de l’autoimatge.Aquesta es forma amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos emmagatzemada a la memòria i constituïda principalment a partir de com ens hem sentit tractats pels altres. Però la imatge que ens fem de nosaltres mateixos no és un reflex fidel de nosaltres, ni molt menys.
Pensar és parlar-nos a nosaltres mateixos i quan ho fem anem creant un relat, una narració que situem entre la realitat i nosaltres. No ens relacionem amb la realitat sinó amb el relat que en fem. En aquest relat som el personatge protagonista. El problema sorgeix quan la consciència s’identifica amb el personatge que ens narrem a nosaltres mateixos i es produeix una situació en la que les emocions es posen al servei del personatge amb el que ens hem identificat, l’ego. Amb aquesta identificació ens subjuguem a l’ego, al “seu somni de si mateix”, passem a dependre del que somiem. Llavors necessitem convèncer-nos que som qui creiem ser i per això necessitem la col·laboració dels altres. En la mesura que els altres confirmen la nostra idea de nosaltres mateixos tenim una reacció emocional positiva i ens sentim bé. En la mesura que els altres qüestionen la nostra idea de nosaltres mateixos, tenim una reacció emocional negativa i ens sentim malament. Aquesta és la tirania de l’ego. Encara que només és un conjunt d’idees (l’ego),  ens condiciona enormement.
El vincle de la consciència amb els continguts de l’ego és el que anomenem “identificació” i la força d’aquest vincle la subministren les emocions. L’ego fa referència a la consciència identificada amb els continguts emocionals propis de la imatge de si. L’observació meditativa en la qual la consciència pot percebre la imatge mental com una cosa diferent de la reacció emocional que suscita és l’única maniobra que allibera a la consciència de la servitud de l’emoció. Així treballem amb l’ego en la meditació.

Algunes vies de desenvolupament personal parlen de matar o destruir a l’ego. No ho recomano a ningú, sense l’ego no sobreviuríem. Amb la meditació transcendim l’ego. Transcendir significa “anar més enllà de”, una cosa molt diferent a destruir. Podem tractar l’ego amb suavitat i afecte … i transcendir-lo. Podem posar-ho al seu lloc, permetre que sigui el que és, un instrument al nostre servei. Som molt més que el nostre ego. Quan experimentem això en la nostra pràctica de meditació, apareix una sensació d’espai i llibertat interior.

 

Marc Ribé

Back To Top