Home > Article > Com meditar IV. equanimitat

Espai Obert

Com meditar IV. equanimitat

Juntament amb la concentració i l’observació, l’equanimitat és la tercera habilitat que desenvolupem durant la meditació.
Som equànimes quan no intentem resistir, manipular, controlar o retenir l’experiència del moment present. Ser equànime és permetre que l’experiència sigui la que és sense intentar-la retenir ni tampoc rebutjar-la. Sovint es confon l’equanimitat amb la insensibilitat. Però precisament quan som equànimes sentim més plenament. El fet de no rebutjar res ni tampoc aferrar-nos ansiosament a res ens permet sentir amb més plenitud. La equanimitat tampoc té a veure amb la passivitat. Prenem les decisions i emprenem les accions necessàries per millorar la nostra vida. I mentre ho fem podem ser equànimes amb la nostra experiència interior.
El més important sobre l’equanimitat és que ens permet disminuir el patiment. Posem un exemple. Quan estem meditant i ens comença a fer una mica de mal el genoll, el procés interior que seguim habitualment és el següent: alterem la respiració, tibem alguns grups musculars i comencem a fer comentaris mentals negatius de rebuig de l’experiència dolorosa. Això passa gairebé automàticament, estem condicionats així i no ens plantegem si podem seguir un altre camí. El cas és que si que hi ha un altre camí. Si aprenem a mantenir-nos equànimes amb l’experiència dolorosa, és a dir, si mantenim la respiració serena, no tibem els músculs i no fem cap comentari mental negatiu, la sensibilitat dolorosa continua igual però l’experiència de patiment disminueix dràsticament. Si el patiment fos l’àrea d’un quadrat, un dels costats del quadrat seria la sensibilitat dolorsa i l’altre costat seria la resistència a l’experiència. Si prenem un analgèsic estem disminuint el costat de la sensibilitat dolorosa. Si practiquem la equanimitat estem disminuint el costat de la resistència. De les dues maneres reduim l’àrea del quadrat del patiment.

Hem dit que ser equànime és no resistir … ni tampoc agafar. I és que amb el plaer seguim el mateix procés tot i que en aquest cas intentant retenir. Tenim una experiència plaent i en intentar retenir-la matem perquè estem obstruint el curs natural de l’experiència.
Tant en el cas d’intentar resistir el que no ens agrada com en el d’intentar retenir el que ens agrada, el que estem fent és impedir el fluir natural de l’experiència interior. L’experiència interior és un procés d’entrada i sortida de sensacions, igual que el procés de la digestió o el de la respiració. L’aire entra i surt, el menjar entra i surt, sempre. Us imagineu intentar resistir l’entrada d’aire als pulmons o intentar impedir la sortida de l’aire dels pulmons? Tot està fluint en cicles i quan som equànimes permetem aquests cicles naturals. Ser equànime vol dir permetre que tot sigui tal com és.
Quan l’equanimitat no apareix de forma natural podem entrenar-la progressivament. I la meditació és un espai que ens permet fer-ho perquè estem ben quiets, ben atents i ben desperts al que està passant en la nostra experiència interior. Així aprenem com meditar.

Marc Ribé

Back To Top