Home > Article > Com meditar III. Observació i autoconeixement

Espai Obert

Com meditar III. Observació i autoconeixement

El desenvolupament de l’habilitat de l’observació en la meditació ens permet l’autoconeixement i es complementa amb l’habilitat de la concentració i la de de l’equanimitat. Quan meditem contactem amb la realitat del nostre món interior de forma senzilla i directa sense el filtre de la ment discursiva, conceptual i jutjadora. Així podem conèixer realment com som, què pensem, què sentim i com es relaciona el nostre pensar i el nostre sentir.

Quan practiquem meditació si posem l’èmfasi en tornar una i altra vegada a l’objecte de meditació estem desenvolupant la concentració. Si posem l’èmfasi en observar els continguts del camp de consciència estem desenvolupant l’observació. Els dos aspectes estan relacionats. Per tal d’entendre-ho millor podem imaginar un únic focus de llum que enfoca l’escenari d’un teatre amb una llum de molt poca intensitat. Imaginem que aquest focus està en continu moviment. La concentració consisteix a parar el focus (o almenys alentir el moviment). L’observació consisteix en augmentar la intensitat lumínica per poder veure millor el que hi ha a l’escenari. Si el focus no pot estar mínimament estabilitzat de poc serveix augmentar la intensitat lumínica. I si aconseguim parar el focus però la llum continua sent molt tènue tampoc podrem veure el que hi ha a l’escenari. Aquesta és una metàfora dels aspectes concentratiu i d’observació de la meditació. Un ens dóna serenitat. L’altre coneixement.

Hi ha una gran diferència entre conèixer i pensar. Conèixer és adonar-nos d’alguna cosa. Pensar és elaborar un discurs mental sobre alguna cosa. La consciència coneix. La ment pensa. L’observació és l’eina que fem servir en la meditació per conèixer i tenir claredat sobre la nostra experiència sense jutjar, manipular o intentar controlar aquesta experiència. I també adonar-nos del pensament cada vegada que aquest apareix. Habitualment el pensament ens arrossega i no tenim consciència d’ell ja que la consciència està focalitzada en allò que pensem i no en el propi procés del pensament. És el mateix que passa quan dormim i somiem, no tenim consciència del somni perquè estem dins d’ell i no podem conèixer-lo fins que despertem. Meditar és despertar una i altra vegada del pensament.
Observar també implica distingir els diferents elements que hi ha en el nostre camp de consciència en cada moment: paraules (diàleg intern), imatges mentals, sensacions externes, sensacions internes, sensacions emocionals, energia i la pròpia consciència. Hi ha un univers a descobrir en el nostre interior i ho fem amb una actitut contemplativa que implica canviar la reactivitat per la receptivitat.

Marc Ribé

Back To Top