Home > Article > Com Meditar I. La postura corporal i la respiració

Espai Obert

Com Meditar I. La postura corporal i la respiració

El primer pas és escollir un suport adequat sobre el qual seure. No busquem la flexibilitat sinó l'equilibri. Tenim diferents opcions.

Coixí de meditació
Podem escollir un coixí rodó o de mitja lluna, tots dos serveixen per igual. Els que contenen algun tipus de gra són més emmotllables i els que contenen miraguà són més fermes. L'important és que l'altura del coixí sigui l'adequada. Per a això és interessant que el coixí tingui una obertura per la qual puguis treure o afegir gra i així regular l'altura.
En un coixí de meditació podem seure en lotus sencer, semiloto o postura birmana segons sigui la flexibilitat de les nostres cames. Si la part lateral dels genolls queda separada del sòl més de 5 cm és millor seure en una banqueta.

Banqueta de Meditació
Hi ha banquetes de diferents tipus i formes, el més important és que tinguin una inclinació descendent cap endavant i que l'altura sigui l'adequada. Ens vam asseure en postura japonesa o seiza. Els músculs de les canyelles retrets o escurçats poden flexibilitzar amb la pràctica. Si hi ha lesió articular al genoll i la posició resulta dolorosa és millor seure en una cadira.

Cadira de Meditació
Si no trobem l'equilibri en un coixí ni en una banqueta per problemes articulars o de gran retracció muscular, podem meditar en una cadira. L'alçada de la cadira ha de ser l'adequada perquè els peus es recolzin amb fermesa a terra i les cames formin un angle de 90º. L'esquena no ha de recolzar-se en el suport a tret que hi hagi problemes articulars importants.

Sigui quin sigui el suport en què t'has assegut, has de fer-ho de manera que sentis que el pes del cos recau sobre el triangle format pels dos ísquiums (els ossos dins dels glutis) i el pubis. La panxa es projecta cap endavant i els glutis cap enrere. Les espatlles oberts cap enrere i cap avall. El cap creix en direcció al cel des de la coroneta de manera que la barbeta es dirigeix ​​lleugerament cap a la nou.
Si el cos no està estable i equilibrat teva ment no pot estabilitzar ni equilibrar-se. Abans de començar a meditar assaja diferents formes de seure fins que experimentis en el teu cos fermesa, estabilitat i equilibri. Amb el temps i la pràctica teva postura de meditació et permetrà centrar-te ràpidament i sentir el teu cos com la teva llar.
LA RESPIRACIÓ DURANT LA MEDITACIÓ

Quan meditem no practiquem cap tècnica de respiració, tan sols permetem que la respiració recuperi el seu ritme natural. A aquesta manera natural de respirar quan el cos està en repòs se li acostuma a cridar respiració diafragmàtica o abdominal.
El diafragma és el múscul respirador. Quan vam inspirar el diafragma es contrau i baixa, empenyent el paquet intestinal cap endavant projectant la panxa cap a fora mentre el pit roman immòbil (veure il·lustració). Quan expirem el diafragma puja i l'abdomen es retreu cap enrere. Aquesta és la respiració natural en estat de repòs.
Moltes persones tenen un patró invertit de respiració; quan inspiren s'expandeixen la part alta del pit. La respiració pectoral és un patró de respiració relacionada amb l'ansietat i l'estrès. Aquest patró no és adequat ja que suposa una despesa energètica innecessària i un estat de lleugera hiperventilació constant.
Per recuperar el patró natural i saludable de respiració el tronc ha d'estar alçat ja que si ens
dobleguem cap endavant el diafragma queda obstruït.
Quan meditem la sortida de l'aire ha de produir-se lliurement, sense contenció. Recorda això: no controlem la respiració sinó que la alliberem. Si l'entrada i sortida de l'aire és molt ràpida i la respiració no es calma per si sola durant la pràctica, podem intervenir allargant l'expiració. Ho fem de la manera: quan l'aire ja ha estat expulsat lliurement i sense la nostra intervenció, llavors premem una mica l'abdomen per expulsar el volum d'aire de reserva lentament. Així doncs no intervenim en la sortida inicial de l'aire sinó tan sols al final de l'espiració. En aquest punt deixem que l'aire entre lliurement, mai forcem ni intervenim a l'entrada de l'aire. Inspirem i expirem pel nas.
Si t'és difícil sentir la respiració abdominal pots estirar a terra amb les cames recollides i les plantes dels peus a terra. Col·loca la mà a sobre de la teva panxa, inspira i empeny l'abdomen cap amunt. Espira i deixa caure l'abdomen cap a terra. Quan puguis respirar amb facilitat en aquesta posició ja pots seure a meditar.
Back To Top