Home > Article > Cabana de suar (Inipi o Temazcal)

Espai Obert

Cabana de suar (Inipi o Temazcal)


En l’ampli àmbit de pràctiques que es mouen entre el desenvolupament personal i l’espiritualitat hi ha tanta oferta que sovint costa distingir el gra de la palla. Les paraules van perdent el seu significat originari, arribant a designar experiències cada vegada més diluïdes, més light. Paraules com Zen, Tantra, Meditació o Temazcal s’usen sovint ja desconnectades del seu sentit originiario i s’envasen en tallers de cap de setmana per a consum espiritual d’un sol ús. Em vaig acostar a la meva primera experiència en una cabana de sudació amb una actitud oberta encara que en el fons de la meva ment també hi havia una veueta que em xiuxiuejava-res estimulant possibilitat de trobar-me amb una activitat buida, envoltada d’exotisme superficial i intranscendent. Afortunadament la veueta s’equivocava.

Tona, la conductora de la cerimònia, transmet humilitat i fermesa al mateix temps. La seva actitud no és en cap moment condescendent. La condescendència respon a la necessitat del conductor d’ésser estimat i acceptat i aquesta actitud li impedeix guiar al participant cap a límits que sovint són desagradables però que cal traspassar per poder curar. Amb aquesta fermesa amorosa Tona ens va guiant aconpañada per l’altre facilitador, l’home de foc. A mesura que l’experiència avança, els 4 elements van guanyant presència fins convertir-se en els veritables mestres de la cerimònia. Participar en un inipi és submergir-se en l’essència de la natura. Entrem a la petita cabana i la foscor absoluta em transporta per sorpresa a experiències relacionades amb terrors infantilsA fora el foc ja ha escalfat les pedres que entraran a la cabana incandescents per fecundar la terra i fondre yang amb yin en el seu etern fluír. Tot es va embolicant d’una atmosfera d’autenticitat, de presència, de força. La tènue veueta crítica que rondava pel fons de la meva ment desapareix per complet. Les pedres van entrant, la calor augmenta i comença l’etern ball entre les dues actituds vitals: el lliurament a la vida i la resistència a la vida. Els 4 elements són tan reals, tan mestres, tan imponents i al mateix temps tan senzills i purs, que la humilitat és l’única possibilitat real de viure l’experiència. Quan la meva ment poruga emergeix amb força m’agafo als cants. Cada paraula, cada oració, cada donar gràcies està prenyat de significat, prenyat de vida i també de petites morts i petits renaceres. Al final, uns quants “donar-me comptes”, una àguila en el cel i una rica menjar. Sento que he iniciat un camí que encara és desconegut per a mi però que intueixo veritable i profitós.

Guiats per Tona, vam començar a programar inipis cada equinocci i solstici com un camí de reconnexió amb un mateix i amb la natura dins el projecte Espai Obert. Us convidem a participar-hi.

Marc Ribé

Back To Top